18 de febr. 2010

Premsa digital i web 2.0

A continuació teniu un article que parla dels canvis en el periodisme actual deguts a la introducció de la web 2.0. La font d'aquest article és la revista especialitzada en comunicació digital Hipertext.net.
Els coautors del document, Ruth Rodríguez-Martínez i Rafael Pedraza-Jiménez , del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, afirmen que els usuaris han canviat la manera d'adquirir la informació. Cada vegada més, la demanda d'informació a la xarxa a través de la web 2.o és més notòria, fet que ha provocat la presència obligada dels mitjans de comunicació dins d'aquest entorn.

2 comentaris:

  1. És interessant llegir aquest estudi realitzat per la Ruth Rodriguez Martinez i en Rafael Pedraza Jimenez.
    Crec que tenen raó que Internet s’ha generalitzat i ha guanyat més popularitat amb la consolidació de les eines 2.0. Ara casí tothom té internet, i és estrany trobar alguna persona que no en tingui. L’evolució de la xarxa té com a conseqüència que la gent la faci servir com a una eina de treball, de comunicació o de oci. I realment és així, ja que si ens hi fixem, observem que actualment necessitem un ordinador per realitzar moltes feines, com treballs de l’institut, comunicar-nos, etc.
    La premsa s’ha hagut d’adaptar a aquest nou procés, introduint-se a la xarxa i utilitzant eines de la web 2.0, com a conseqüència ha creat un llenguatge i un estil propi, que a una persona li pot agradar més que ha una altre, com per exemple en ami m’agrada més el periòdic que no pas la vanguardia. Però tenen un inconvenient, que és el pressupost, ja que un diari de paper és paga amb el valor de la publicitat i aquesta a la xarxa no és tan valuosa perquè hi ha més competitivitat.
    Els molts lectors dels diaris prefereixen els diaris a la xarxa per la seva facilitat en accedir a la noticia, la personalització d’aquesta, la actualització constant i la gratuïtat. Serà més fàcil tenir èxit si en el diari hi ha una interacció en la seva pàgina i els usuaris poden participar. També podrà tenir més èxit si s’introdueix dins el món de les xarxes socials, com el facebook.
    Així dons amb les noves tecnologies, els diaris poden atraure més espectadors i poden difondre les noticies més ràpidament.
    Aquesta situació s’anirà generalitzant i crec que Internet acabarà vencen als diaris de paper perquè té més factors positius.

    Meritxell Rafart
    1er Batx, Sant Miquel dels Sants

    ResponSuprimeix
  2. La premsa digital presenta certs avantatges respecta la premsa escrita o tradicional, com per exemple:
    - És molt més ràpida que la tradicional, fins i tot, a vegades instantània.
    - Dificulta als mitjans la manipulació de la informació, ja que ara, no només en rebem d’uns llocs determinat, sinó que rebem informació per tot arreu (fenomen que rep el nom de MULTILATERALITAT) i això ens permet ser molt més crític amb aquesta.
    No tot és positiu, sinó que també té alguns inconvenients, que ara esmentaré, però de totes maneres sembla ser que les característiques anteriors tenen més pes respecta les suposades negatives.
    - Dóna peu a perdre rigorositat a l’hora d’informar, ja que es premia la rapidesa i la multitud informativa.
    - A causa d’aquesta quantitat desmesurada d’informació que trobem a la xarxa, ens és molt més difícil seleccionar la que ens interessa i la que no.
    - Ara per ara, aquesta nova manera d’informar-se, causa una esquerda digital en la societat, degut a que no tothom té la capacitat de manipular aquestes noves eines informatives.
    Això fa que els joves, les noves generacions i també les no tan joves, es decantin cap a la utilització del web 2.0 a l’hora d’informar-se. Per tant es pot contemplar que el periodisme escrit està passant una crisi bastant pronunciada. Dins el camp de professionals d’aquest sector hi ha dos corrents de pensaments que els a separa, uns són els que es pensen que només és una mala època, la qual s’acabarà superant i de nou es tornarà a la “normalitat” i els altres, els que intenten buscar noves sortides a la seva professió, ja que temen que aquest canvi serà definitiu i irreversible en la societat.

    Carlota C.
    B1C

    ResponSuprimeix